els dàtils de l'oblit



IRENE VALLEJO
«Els dàtils de l'oblit».
A: Algú va parlar de nosaltres. Traducció de Núria Parés.
Columna, 2022. P. 58-59.


Els científics afirmen que han trobat un compost químic que permet esborrar els records d'una manera més eficaç que el mateix pas del temps. Pel que sembla, ja és possible eliminar de la memòria, sense danyar les neurones, qualsevol rastre d'experiències doloroses de manera específica i controlada. Ens ofereixen l'oblit a voluntat.

Oblidar és temptador, tal com ja sabia Homer, que ho va narrar en un episodi de l'Odissea. Ulisses i els seus companys naveguen de tornada a la pàtria després de lluitar durant deu llargs anys a la guerra de Troia. Un dia desembarquen en una illa desconeguda i envien alguns mariners a reconèixer el terreny. Allà hi troben un poble pacífic que els acull i els ofereix compartir el menjar. S'alimenten únicament del fruit d'una planta exquisida, el ginjoler. Té gust de figues silvestres i dàtils. I qui es menja la seva deliciosa polpa cau en un agradable oblit. Es deslliga de tot el que ha viscut i perd la consciència de qui és, del seu origen i del seu rumb. Deixa de viure amb el record del passat com a arnès del seu ésser. Després de menjar-ne, els grecs es neguen a fer-se a la mar. Estan paralitzats per una anestèsia dolça de gust ensucrat. L'únic que desitgen és quedar-se on són, sense projectes ni lligams, sense tornar a la llar. Malgrat els plors, Ulisses els obliga a embarcar-se i ordena salpar. Per a ell, oblidar és senzillament desertar. Pensa que només hi ha una manera de viure, en reciprocitat, recordant-se de si mateix i dels altres. Homer creu que necessitem recordar per ser recordats. I a tots ens agradaria ser inoblidables.

Comentaris

Entrades populars