De les narracions protagonitzades per personatges que retornen d'una guerra a un lloc que ja no existeix
JOSEP GIRÓS Teoria de gèneres. Una aproximació pràctica. La segona perifèria, 2026. P. 68 Ulisses, que després de guerrejar a Troia i vagarejar per mitja Mediterrània, retornà a una Ítaca que potser tenia poc a veure amb l'Ítaca que recordava i anticipava. I aquest no és un tema menor, aquest fer convergir passat i futur en un present impossible, aquest voler identificar el que recordem amb allò que esperem retrobar. Però el temps, ai las!, passa, i sigui lineal o cíclic, un o divers, circular o el·líptic, panta rei , que diuen que digué el savi d'Efes. Malgrat l'evidència, entenc que se'm pugui retreure que Ítaca encara existia quan Ulisses retornà, que el seu palau alt de sostre encara es trobava dempeus, viu el pare, viu el fill i viva la dona. Si fins i tot Eumeu, el seu porquerol, continuava engreixant porcs per a gaudi dels pretendents que se li menjaven la hisenda. Sí, d'acord, tot això semblava cert, però el tema del retorn no només és que hom retorna a un i...
