Atena, la d'ulls d'òliba

Jesús Carruesco García
Ramon Torné Teixidó

Els orígens de Grècia

De la prehistòria a l'aparició de la polis

UOC

Però, sens dubte, el tret més típic dels poemes homèrics és l'ús del sistema de fórmules i escenes típiques. Sabem que l'epopeia arcaica grega es nodreix de fórmules (per exemple, nom + epítet) que l'aede tenia a la memòria i amb les quals anava teixint la trama èpica. Així, Agamèmnon sempre és qualificat com a "sobirà d'homes", Aquil·les "el dels peus lleugers", Hèctor és "domador de cavalls", i l'espasa "tatxonada de claus d'argent". De vegades aquestes fórmules descriuen fets o escenes que es van repetint tot al llarg del poema: la sortida i la posta de sol, banquets, ofrenes, juraments, la manera de vestir-se les armes o el moment de morir un guerrer. Els discursos, tot sovint, comencen així: "i responent-li, al seu torn, li digué aquestes alades paraules". Les fórmules tenen longitud variable i tendeixen a ocupar el mateix lloc en el vers gràcies a una exquisida economia poètica.

__________________

P.S.: Llegint el primer cant us ha quedat clar que Atena és la dea d’ulls d’òliba, oi?  Doncs això.

Ah, i també apareix una altra fórmula que de ben segur anirem trobant al llarg del poema. Zeus li diu a Atena: «Filla meva, quines paraules han fugit del clos de les teves dents?». Doncs potser és la primera vegada que la sentiu, però no serà l’última.