πολύτροπος

Odisseu segons Miguel Brieva, 2019
A: La Odisea ilustrada. Traducció de Carmen Estrada. Malpaso, 2019

JAUME PÒRTULAS
Una poètica del retorn

És una observació corrent, gairebé banal, que la primera paraula de l’Odissea és ‘home’. El que la Musa ha de contar és un home concret. Tothom sap que aquest home és Ulisses; però la menció explícita del seu nom es retarda fins al vers 21. Aquest home sense nom rep el qualificatiu de polytropos. És un terme no fàcil de traduir, que Riba va girar amb un enginyós “de gran ardit”. Anys després, J.F. Mira optaria per una traducció més explícita: “de mil cares”. I Joan Alberich, pel seu cantó, havia traduit polytropos amb un circumspecte ‘astut’. El compost grec vol dir, mot-à-mot, “que té molts tropoi”; i els tropoi poden ésser girs, camins, maneres, recursos, estils, estratagemes, i un llarg etcètera. Quan es va publicar, ara fa uns mesos, la primera traducció anglesa de l’Odissea per una dona, la premsa anglòfona destacava que, entre George Chapman, el primer traductor d’Homer, i avui dia, s’han assajat més de quaranta traduccions (només en anglès, és clar) de polytropos. La traductora que dèiem, Emily Wilson, recorria a un “complicated man”, anodí en aparença, però, de fet, tremendament intencionat.

Per compendre bé la traducció de Riba, probablement no cal només atenir-se al sentit corrent del substantiu ‘ardit’ (≈ ‘estratagema’), sinó tenir present també l’adjectiu homòfon, que significa ‘valent’, ‘atrevit’. Una combinació excepcional de coratge i arteria, de gosadia i trampes, és allò que converteix Ulisses en l’home ‘complicat’ (per reprendre el mot de Wilson) que efectivament és...