De Mèntor a mentor
El diccionari ens defineix "mentor" com la persona que fa de consellera i de guia d'algú. El mot procedeix d'un dels personatges de l'Odissea, Mèntor (Μέντωρ), l'amic a qui Odisseu havia encarregat l'educació del seu fill Telèmac. A l'epopeia la deessa Atena adopta l'aspecte de l'amic d'Odisseu per aconsellar Telèmac que emprengui un viatge a la recerca de notícies del seu pare. Telèmac iniciarà aquest viatge acompanyat d'Atena, amb l'aspecte de Mèntor.
L'altre dia a classe comentàvem amb l'alumnat de grec un exercici que havíem fet de l'Odissea, aleshores la Cíntia, alumna amb un talent literari exquisit, em va preguntar si hi havia cap relació entre el mot que ens ocupa i el personatge de l'Odissea i com que no ho sabia, ho he volgut esbrinar.
El marquès François de Fénelon (1651-1715) fou nomenat l'any 1698 preceptor dels tres fills de Lluís de França, el gran delfí. L'educació d'un d'ells, concretament el duc de Borgonya, li va resultar especialment difícil i, per tal de motivar-lo, va escriure per a ell una història titulada "Les aventures de Telèmac" sobre el viatge que havia emprès a la recerca del seu pare. En aquesta obra l'ancià Mèntor té un paper destacat com a pedagog i guia del protagonista. Aquesta obra fou molt popular a França durant el segle XVII i justament aquest paper que li atribueix François de Fénelon a Mèntor és el que li atorgarà al nostre mot el significat que té actualment, id est, el d'una persona de certa edat que guia i orienta una altra més jove.
Afegiré, a més a més, que Mèntor, l'amic a d'Odisseu, no té un nom gratuït als poemes homèrics, en tant que està relacionat amb l'arrel indoeuropea *men- que significa "pensar".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada