Les aventures de Telèmac
 |
| John Flaxman |
DANIEL MENDELSOHN
Una Odisea. Un padre, un hijo, una epopeya. Traducció de Ramón Buenaventura. Seix Barral, 2019. P. 83-84.
En el Canto III [Telèmac] abandona el hogar por primera vez en su vida y navega hasta Pilos, donde lo recibe Néstor y se entera un poco de lo que hizo su padre en la guerra; en el Canto IV viaja de Pilos a Esparta, donde halla a Menelao y Helena viviendo con gran esplendor, ambos llenos de recuerdos de la inteligencia y las agallas de Odiseo.
Todo lo cual quiere decir que en los cuatro primeros cantos del poema el hijo de Odiseo tendrá por fin sus propias aventuras. Estos viajes le permitirán compartir las experiencias que, según el proemio, ha vivido Odiseo: «Ver las ciudades y conocer las mentes de los hombres». Así se las apaña el poema, no sin ingenio, para convencer a Telémaco de que sí, de que es hijo de su padre.
A esta sección de arranque, inesperada y sugestiva, la tradición, como ocurre con otros episodios de la Odisea, le tiene asignado un nombre. Igual que Ilías, la Ilíada, es un canto dedicado a Ilión (otro nombre de Troya), y la Odisea es un canto dedicado a Odiseo, la Telemakheia, la Telemaquia —título de la primera sección importante del poema— es un canto dedicado a Telémaco. Como nos sugiere la trayectoria de estos cuatro cantos, en ellos se nos cuenta la historia de cómo el hijo de un padre ausente averigua cosas sobre su padre...y sobre el mundo.
Això de la Telemàquia té un cert aire de mini-Bildungsroman o novel·la de formació, és un tipus de novel·la centrat en l'evolució del protagonista o personatges principals mitjançant el viatge, les aventures o el pas del temps. El protagonista comença com a infant innocent i els esdeveniments el fan madurar i forjar la seva personalitat.
ResponEliminaI els viatges de Telèmac em fan pensar en el Grand Tour, que va ser el nom donat a un viatge de diversió/instrucció per Europa, que realitzaven principalment els joves de classe mitjana alta. El costum es va imposar des del 1600 fins a l'inici dels desplaçaments de masses durant la dècada de 1840 amb els ferrocarrils, i el viatge solia anar associat a un itinerari predeterminat. La tradició va continuar fins i tot després dels viatges de masses amb tren i vaixell de vapor, ja que va facilitar el desplaçament dels joves nord-americans a altres llocs del món. Viquipèdia dixit.
Telèmac fa una mena d’Interrail, vaja.
Jo en vaig fer un, d'Interrail, a l'edat de Telèmac, si fa no fa. Per Europa, durant un mes. No en sabia més, tenia vint anys.