L’heroi ploraner

E.-C. Ricart

ENRIC IBORRA
Segona sessió del II Curs de literatura universal
Al blog la serp blanca.

En el cant V apareix Ulisses per primera vegada. És a l’illa d’Ogígia des de fa set anys, on la nimfa Calipso el té presoner. Aquests set anys és una de les màximes omissions de l’Odissea. No en sabem res. Homer introdueix Ulisses d’una manera totalment antiheroïca: ens el mostra sol, plorant a la vora del mar: «seia, plorant, a la vora del mar, en el seu lloc de sempre, / amb l’esperit destrossat pel dolor, els gemecs i les llàgrimes». Però els déus han decidit que ja és hora que Ulisses torne a la pàtria i ordenen a Calipso que el deixe anar. Calipso encara fa un últim intent i li ofereix la immortalitat si es queda amb ella. Ulisses hi renuncia; no vol oblidar el retorn ni gaudir de l’anònima immortalitat d’Ogígia. En definitiva, no vol renunciar a la seua humanitat. Així li ho diu a Calipso, amb unes paraules plenes d’habilitat i de tacte:

Reina i deessa, tu no t’irrites amb mi per aquesta
causa, que jo sé molt bé que qui veu l’assenyada Penèlope
ha de trobar que no val tant com tu en alçada i bellesa.
Ella és mortal, i tu ets immortal i mai no envelleixes.
Jo, a pesar d’això, cada dia desitge i espere
veure el moment del retorn i poder arribar a ma casa.

(V, 215-220)

Calipso és un dels nombrosos personatges femenins de caràcter inescrutable i amenaçador per als homes, com Circe, Arete i la mateixa Penèlope.

Ulisses construeix un rai per tornar a Ítaca i es fa la mar, però la ira de Posidó fa aixecar una tempesta que el desvia del retorn i arriba, nàufrag, al país dels feacis, on trobarà una existència pura, una societat idíl·lica, feliç i sense història. Quan Ulisses arriba a la platja, prop d’un riu, s’adorm entre uns arbustos: «com quan algú amaga un tió en una pila de cendra / negra, en un camp molt remot i sense veïns, solitari, / per conservar la llavor d’un foc que altrament no encendria, / tal va quedar Ulisses, cobert per les fulles». A l’endemà, es produeix la trobada amb Nausica, filla del rei dels feacis, que ha acudit amb altres noies al riu a llavar la roba. Mentre esperen que s’asseque, es posen a jugar a pilota i Ulisses es desperta amb els seus crits. És una de les escenes més encantadores de l’Odissea. Nausica l’ajuda i li diu que vaja al palau dels seus pares, on és acollit.