L’Odissea de Riba

E.-C. Ricart

Universitat Autònoma de Barcelona
Assignatura: Història de la traducció

Capítol 13: L'edició de L'Odissea (1948) de Carles Riba

[...] El lligam de Riba amb aquesta versió de L’Odissea (1948) depassa de molt el que és la tasca habitual d’un traductor:

 · Era la segona vegada que Riba traduïa aquesta obra, i una segona traducció des de la seva plenitud intel·lectual i d’exemple de la cultura catalana, per força havia de tenir un caire de monument definitiu: monument de la cultura hel·lenística, de la traducció al català, de l’obra ribiana, de la virtut tenaç en època de resistència.

 · Riba va jugar també el paper que normalment correspon a l’editor: ell va ser l’artífex material de l’edició. S’ocupà del paper, del tipus de lletra, de la impressió, de l’ajustat dels boixos, de la correcció dels colors, de les proves, etc.

· Va fer també de llibreter. En gestionà la difusió, preparà el fulletó publicitari descriptiu de l’obra i repartí, envià i cobrà els exemplars.

En conclusió, va reunir totes les funcions del mercat del llibre. Aquest tracte tan singular amb l’obra va servir perquè L’Odissea esdevingués una de les obres més canòniques de la literatura catalana moderna. Al fulletó  de  propaganda  que  ell  mateix redactà  se’n remarca  la monumentalitat  i  la  bellesa materials, l’objecte preuat que  es  posa a  l’abast  del possible comprador.

[...] Un últim aspecte a tenir present: a la correspondència amb Enric-Cristòfol Ricart (il·lustrador de l’edició),  Riba  se’ns  mostra  com  un  traductor  absolutament  amatent  a  tots  els detalls comple-mentaris. Gràcies a la seva atenció a aquests detalls arribem a copsar en quina forma Riba imaginava plàsticament  L’Odissea.  No sols és ell qui  tria  les escenes susceptibles de ser il·lustrades, cercant  que quedin compensades al  llarg de tota l’obra i  distribuïdes de manera parella als dos volums de l’edició, sinó que, a més, indica a Ricart allò que ha de constituir el nucli  de  cada  il·lustració. Li  assenyala  també  quins  llibres  pot  consultar  per trobar  exemples dels elements que ha de representar.

És en aquest sentit de control total sobre l’edició que, a mesura que l’autoria d’Homer queda relegada a un segon terme i el traductor esdevé la figura central de referència del text en la cultura  d’arribada, queda  plenament  justificat  que  ens  referim  a  aquesta  Odissea  com  a L’Odissea de Riba.

Exemple: Carta de Carles Riba a E.-C. Ricart, a propòsit de la il·lustració corresponent al Cant II, la junta dels itaquesos.

I ara, la versió dels fets d'en Ricart, en una carta al seu amic de l’ànima, J.F. Ràfols.

«L’Odissea fora una dolça càrrega si l’interlocutor –especialment el traductor- no em fessin forçar tant la màquina. Voldria, l’amic Carles Riba, que li tingués fet un gravat de pàgina cada dia...» (13-III-1947)

[Font: ENRIC CRISTÒFOL RICART(1893-1960), Teresa Costa-Gramunt]