Gerty MacDowell, la Nausica de Joyce

SERGI GRAU
ROSER HOMAR
Nausica, entre Sòfocles i Maragall: els camins per al tràgic

En la reescriptura d’Homer que fa Joyce, a l’episodi 13, el protagonista Bloom, que equival a Ulisses, es masturba en veure l’equivalent de Nausica, Gerty MacDowell, a la platja de Sandymount –i alguns crítics creuen que ella fa el mateix– des d’una prudencial distància l’un de l’altra.

[...] L’Ulisses de Joyce usa Nausica i l’abandona, tot just deixant-li, com a màxim, el record d’un moment eròtic frustrat, sense ni tan sols intercanviar un sol mot.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ
«Bloomsday». A: El llibre de l'any. Labutxaca, 2011. P. 61.

Per fer un tast de l'Ulisses, recomano llegir el capítol tretze de la segona part. Som al capvespre. Tres noies s'estan a la platja. N'hi ha una, Gerty MacDowell, que és "un exemplar de gentil minyona irlandesa del milloret que es pugui veure". A uns metres, Leopold Bloom —que li dobla l'edat— s'embadaleix contemplant-la. Entre tots dos sorgeix una relació silenciosa, intensa i efímera, tendra i obscena, d'un erotisme naïf. La primera part del capítol descriu els contactes visuals entre els dos personatges, mentre que la segona part ressegueix el flux de consciència desfermat de Bloom: "De vegades els fills surten prou bé. Zero i zero fan un. O un vell ric de setanta anys i una núvia tota ruboritzada. Casar-se al maig per penedir-se'n al desembre. Aquesta humitat és molt desagradable". I no es refereix a cap fenomen meteorològic.

IMMA MERINO
Compreneu-nos a nosaltres
ElPuntAvui
16|8|2016

He transitat per capítols de l'Ulisses en els quals, seguint els exegetes que hi han reconegut els referents de l'Odissea, he observat que Bloom s'hi ha trobat el Ciclop i Nausica. El Ciclop rep el nom del Ciutadà, un nacionalista irlandès al qual Joyce presenta com algú en qui l'únic ull del gegant es fa metàfora: la incapacitat de veure més enllà d'una sola perspectiva. Així ho veia Joyce. Nausica és una noia, la Gerty MacDowell, que sap que “l'home que alça la mà a una dona, si no és per ajudar-la, mereix que el tinguin per la cosa més baixa que hi pugui haver”; Gerty, bella i coixa, s'exhibeix davant Bloom provocant-li un acció onanista; som en una platja, al capvespre, i de lluny, com en un contrapunt, se senten els cants d'una novena a la Verge Maria en una església. Al final se sent: “Pregueu per nosaltres. I pregueu per nosaltres. I pregueu per nosaltres.” Aleshores Joyce té una intuïció genial: “Bona idea la repetició. Igual que els anuncis. Compreu-nos a nosaltres. I compreneu-nos a nosaltres.”