Cant XII

John William Waterhouse, 1891

NÚRIA ALONSO SALES
«Les aventures d'Odisseu». Exposició virtual: D'Ilíades i Odissees.

Altre cop doncs, Odisseu torna a l’illa de Circe, per emprendre el viatge de tornada. La maga els ofereix provisions pel viatge i consells del que encara els queda per viure (cant XII): la ruta de les sirenes —animals mitològics amb cos d’ocell i cap de dona, que amb el seu cant embruixen els mariners i fan que es llencin a l’aigua—, i una ruta que només ha pogut travessar una sola nau, la d’Argos (on viatjaven Jasó i els argonautes), ja que és mortal a causa dels dos monstres que hi habiten: Escil·la, criatura de sis caps que vigila el tram i es menja els mariners que hi passen, i Caribdis, que s’empassa i escup tres cops al dia grans quantitats d’aigua, creant així remolins que s’engoleixen les naus. Finalment, adverteix a Odisseu que quan arribin a l’illa d’Hèlios —déu del Sol— sobretot no es mengin les vaques sagrades del déu, perquè en cas de fer-ho, no podrien tornar a casa. Aquest era un consell que Odisseu ja havia sentit de Tirèsias a l’Hades.

Tal com els ha contat Circe, arriben a la ruta de les sirenes, i Odisseu ordena a tota la tripulació que es tapi les orelles amb cera; mentrestant ell es lliga al pal del vaixell i demana als seus homes que per molt que cridi i els supliqui que el deslliguin, no ho facin —perquè llavors, el seu únic desig seria llançar-se al mar— sinó que el lliguin encara més fort. Això és el que li havia dit la maga que fes si volia sentir el cant de les sirenes. Tot seguit arriben a les aigües d’Escil·la i Caribdis, que aconsegueixen travessar després de perdre sis companys a mans del primer monstre. Finalment, arriben a la terra d’Hèlios, on paren per descansar una mica. Odisseu els explica —recordant les paraules de Tirèsias i Circe— que si volen tornar sans i estalvis a casa, l’única cosa que han d’evitar és tocar una de les vaques sagrades del Sol. Per desgràcia, però, el vent deixa de bufar i els obliga a quedar-se a l’illa durant un mes, i de seguida se’ls acaben les provisions que tenien. Així doncs, morts de gana i aprofitant que Odisseu s’allunya una mica, els soldats decideixen menjar-se les millors vaques. En veure-ho, Hèlios demana a Zeus que els castigui pel que han fet. Quan finalment el vent torna a bufar i el vaixell torna a posar-se en marxa, Zeus el destrueix amb una tempesta terrible, l’únic supervivent és Odisseu, de la qual acaba arribant a les platges de Calipso, on el trobem al principi de la història. I aquestes són les aventures que explica l’heroi homèric abans que els feacis l’acompanyin a la seva terra i s’hagi d’enfrontar amb els pretendents de la seva dona, Penèlope, que li ocupen la casa i se li mengen i gasten els seus béns. L’arribada a casa tampoc serà una tasca senzilla: li caldrà temps i molt d’enginy per vèncer-los.

Com es pot veure, aquesta és una història que trenca esquemes —sobretot tenint en compte l’època a què pertany— amb salts en el temps, canvis de narrador i un heroi del tot diferent. A més a més, també s’han de destacar les grans diferencies observables entre els dos poemes èpics homèrics, tant pel tipus de narració, com pel perfil heroic dels seus personatges. Mentre que la Ilíada explica una història bèl·lica, amb uns personatges que aspiren a aconseguir la gloriosa immortalitat, l’Odissea explica les aventures amb personatges de caràcter més aviat folklòric d’un heroi poc corrent. Aquestes característiques fan que aquesta obra hagi estat estudiada i elogiada ja des de l’Antiguitat.