Un relat dins del relat

Arnold Böcklin, 1896

CARLES MIRALLES
Homer. Empúries, 2005. P. 122-123.

Des del començament del cant IX, en què Ulisses confessa qui és, fins al XIII, al bell començ del qual té lloc la partida, en un màgic vaixell feaci, de l'heroi cap a Ítaca, assistim al relat de les aventures que han fet famosa l'Odissea, els treballs d'Ulisses des que partí amb els companys de Troia, presa i saquejada, fins al moment en què l'havíem trobat, a l'illa de Calipso. La narració seguida d'aquestes aventures, el nucli més famós de l'Odissea, és així un relat dins del relat. Es diferencia també de la resta perquè és contat en primera persona: és Ulisses mateix qui conta el que li ha passat. Aede, Ulisses pren el lloc de l'aede per parlar d'ell mateix: les seves paraules, els hexàmetres que pronuncia, continuen els de Demòdoc, que ha introduït l'auditori en matèria cantants l'assumpte del cavall i la presa de Troia. El poeta de l'Odissea es revela així, com en tantes més coses, un mestre de la composició, de l'organització del seu material i de la creació d'efecte literari.

[...] La manera com Ulisses conta alguns d'aquests episodis és suficientment extensa i explícita perquè en quedi informat el lector, avui, del seu poema: així en els casos del ciclop i de Circe; en altres casos, en canvi, podria semblar com si el poeta comptés amb el coneixement per part del públic dels episodis del relat d'Ulisses: els lotòfags surten de passada i el relat passa rabent, amb no gaire coherència, sobre els lestrígons. Des del punt de vista de l'economia poètica de l'Odissea, potser els episodis no són allí per ells mateixos, per l'interès de cada un com a contalla, sinó pel paper que hi fa l'heroi que els enumera i il·lustra; com a mostra de l'enginy d'Ulisses, de la seva previsió normalment contraposada a la imprevisió dels seus companys...