Ca l’Eumeu

 

John Flaxman, 1805

NOEMÍ TRAVÉ
Us vull explicar una història sense gloriar-me'n
Al blog: Telèmac

Odisseu arriba a l'estable del porquerol Eumeu, i aquest rep el pidolaire amb hospitalitat. Eumeu lamenta l'absència del seu senyor, a qui creu mort, i es queixa amargament del comportament dels pretendents, que consumeixen sense descans les magnífiques possessions d'Odisseu. Com hem vist anteriorment, la riquesa material era un aspecte molt important del poder polític dels reietons de l'època, i la màxima preocupació d'Eumeu, en aquest sentit, és ser capaç de mantenir la hisenda del seu amo malgrat els esforços dels pretendents per disminuir-la. 

Eumeu es malfia dels pidolaires i viatgers errants que arriben a la cort explicant falsedats sobre Odisseu, però el pidolaire li assegura que el seu senyor tornarà. Odisseu li explica a Eumeu una història inventada sobre el seu passat com a cretenc i els seus viatges. Eumeu el compadeix, però no es creu que Odisseu hagi de tornar. Odisseu sopa amb la resta de pastors i de porquers, i Eumeu el convida a passar la nit a la cabana. 

Com veieu, l'acció s'ha aturat i en alguns d'aquests capítols no hi ha gaire a destacar pel que fa a l'avanç de la història en general. El que destaca sobretot en aquest capítol és l'actitud d'Eumeu, que contrastarà fortament amb la dels servents infidels, que veurem més endavant quan arribem al palau d'Ítaca. Odisseu també està utilitzant aquesta estada amb els servents per començar a jutjar quins d'ells li han estat fidels durant la seva absència i quins no.