De porc i de senyor se n’ha de venir de mena

 

Dame Elisabeth Frink

JOAN F. MIRA
Odissea, Homer. Proa, 2012.
Resum Cant XIV

La primera escena de tot el procés de retorn, reconeixement i venjança, segueix en realitat el model d’altres arribades de l’heroi a terres estranyes i l’acollida rebuda per part de desconeguts, divins o humans. Ulisses es presenta en un dels seus corrals per als porcs, on resideix el seu antic encarregat de confiança, Eumeu, que a partir d’ara jugarà un paper destacat al llarg de tota la història. Eumeu, que no pot saber qui és aquell pobre vell mal vestit, el rep malgrat tot com un hoste honorable. La presentació del personatge és realment extraordinària: Eumeu és un simple porquer, un esclau comprat, però acull el visitant (el seu amo) amb la mateixa hospitalitat i el mateix ritual que si fóra un gran senyor en el seu palau: si hagués sabut que es tractava d’Ulisses, no l’hauria pogut rebre millor. El seu sentit de l’honor i la seva manera de parlar no corresponen als d’un servidor ignorant i rústic, i més endavant es veurà que també ell procedeix d’una família noble. En qualsevol cas, la fidelitat i l’afecte del porquer queden clars des del primer moment, tot i que està convençut que el seu amo ha desaparegut per sempre. Ulisses, doncs, ja té d’entrada un aliat indispensable. Però encara no pot descobrir-se, i s’inventa una altra peripècia fantàstica. Després de menjar i de beure, l’heroi torna a ser el narrador que ja coneixem, i la seva figura, en la cabana del porquer, és semblant a la que mostrava en el palau del rei dels feacis. Però aquí no conta la seva pròpia història, sinó una nova fantasia, que encara repetirà més vegades, amb algunes variacions. La ironia és que sempre es presenta com a natural de Creta, i els cretencs tenien fama de mentiders compulsius, cosa que sabien els oients. Encara, després d’un sopar que és com un convit, contarà una petita falsedat interessada i habilíssima abans d’anar a dormir.