Sota l’olivera

Jan Styka, 1901

JOAN F. MIRA

Odissea, Homer. Proa, 2012.
Resum Cant XIII

Ulisses, convidat d'honor i gran narrador, ha acabat finalment el relat de les seues aventures, un llarguíssim relat que ha mantingut desperta l'audiència tota la nit. Però aquesta part de la història també ha arribat al final: Ulisses, després de tants viatges, de tantes proves i de tants anys, ha de tornar per fi a la pàtria i a casa. S'acomiada, per tant, dels seus hostes tan generosos i amables, i els joves feacis, amb una navegació màgicament veloç, el traslladen a les platges d'Ítaca. Després pagaran durament aquest gest, víctimes de la ira de Posidó. Quan Ulisses es desperta, ja en terra pròpia, començarà la darrera part d'aquesta llarga història: l'arribada, el retrobament amb el porquer i el fill, els plans de venjança, l'entrada a casa, els pretendents, Penèlope, i la conclusió sagnant i feliç que tothom coneix ja per endavant. L'heroi, al principi, rodejat per una boira màgica, no reconeix el paisatge del seu propi país, fins que Atena, apareguda sota la figura d'un jove pastor, li explica les característiques del lloc. Llavors es produirà la revelació, la sorpresa i la incredulitat: Ulisses no es fia de ningú, no està segur de ser víctima d'un engany, i ell, al seu torn, intenta enganyar el jove amb un relat imaginari sobre la pròpia identitat. Però es tracta d'Atena, i la deessa, que evidentment no es deixa ensarronar, es presenta amb la seua personalitat verdadera, i arriba a felicitar l'heroi per l'enginy i la capacitat de dissimulació que demostra. Llavors, home i deessa, protegit i protectora, «van seure al peu del tronc de la bella olivera sagrada, / per planejar el final». De nou, una olivera acull Ulisses en una circumstància decisiva. Allà, sota l'olivera, Atena li comenta quina és la situació, i li explica els passos que haurà de fer per a resoldre-la. En primer lloc, tornar a amagar la pròpia identitat. Per això, quan es presente als qui l'havien conegut, i quan arribe a casa, tindrà l'aspecte d'un pobre vell miserable. I així es tanca aquest cant, que fa de pont entre dues meitats de la narració: amb l'heroi transformat, però segur del resultat final.