La mesura del temps

 

Briton Rivière, ca. 1890.

Pierre Vidal-Naquet. El món d'Homer. Traducció de Salvador Company i Anna Torcal. Empúries, 2002. P. 95

La gran originalitat de l'Odissea pel que fa a la Ilíada rau en la integració del temps en el relat. És clar que en la Ilíada se sap que el setge ja fa deu anys que dura. No hi ha, però, cap nen de deu anys en el relat, ningú no s'ha fet vell ni s'ha mort de vell. És cert que en la Odissea alguns personatges no canvien: Nèstor continua sent un vell i Helena continua sent bella; val més no calcular l'edat que tenen! Pel que fa a Ulisses, compta amb la intervenció màgica d'Atena, que pot, al seu grat, rejovenir-lo o envellir-lo. Atena, fins i tot, es complau a allargar la nit de retrobament entre Ulisses i Penèlope, perquè l'heroi pugui contar, en el cant XXIV, les seves aventures, i perquè la parella pugui fer l'amor.

I, tanmateix, dos personatges encarnen la durada. Telèmac, un nen de pit quan Ulisses marxa, ara duu barba; però l'ésser que mesura el temps millor que qualsevol altre no és un home, sinó un gos.