Odisseu ja és a prop

 

Marc Chagall.

JOAN F. MIRA
Odissea, Homer. Proa, 2012.
Resum Cant XVIII

Seguint l’estratègia narrativa de l’Odissea, que sembla tan hàbil com els actes i la ment del protagonista, Ulisses comença a demostrar qui és en realitat davant de tots els presents, els que després seran les seves víctimes. Una mostra només, sense deixar el seu aspecte de vell miserable. Hi ha una baralla amb el captaire ‘titular’ del lloc, de nom Iros, i Ulisses el deixa estamordit amb un cop de puny que podia haver estat mortal. Els pretendents es diverteixen molt amb l’escena, però també es queden una mica perplexos. I Ulisses aprofita el moment per fer unes consideracions admonitòries sobre el sentit de la vida humana, tan insegura i tan feble, i sobre la imprevisible voluntat dels déus. Cal, per tant, obrar sempre amb justícia, i gaudir d’allò que ens ha estat concedit. Sobretot, no actuar com aquests pretendents, que pagaran els seus excessos: Ulisses, avisa Ulisses, 'és ja a prop'. El protagonista amagat es va desvelant gradualment en la gran sala del palau, primer amb la força dels seus punys, després amb una mostra d’autoritat davant de les serventes de casa, i finalment plantant cara i desafiant un dels pretendents que pretenia burlar-se’n. 'En sou molts', diu el vell, 'però ara mateix, si tornara Ulisses, les portes es quedarien estretes per a fugir'. Ell sap qui és, però els altres no, i quan ho descobriran serà massa tard. Mentrestant, Penèlope també s’ha revelat als pretendents (i al seu fill) amb una cara diferent. Incitada per la deessa Atena, apareix en la sala, davant de tothom, com una dona atractiva, sensual i bellíssima, que excita el desig dels joves festejadors. A més, segons les seues paraules, potser ha arribat el moment en què haurà de tornar a casar-se, vist que Ulisses no torna i que Telèmac ja s’ha fet gran. Els pretendents, per tant, el que han de fer és mirar de festejar-la amb regals i joies. Cosa que fan ràpidament, i l’omplen d’obsequis esplèndids. I Ulisses somriu, veient que la seua dona és capaç de simular, en profit propi, tan hàbilment com sap fer-ho ell mateix.