El secret del llit

John Flaxman, 1805


JOAN F. MIRA
Odissea, Homer. Proa, 2012.
Resum Cant XXIII


L'Odissea és moltes coses alhora, i per això és també inclassificable, un gènere literari en ella mateixa, com la Comèdia de Dante. És un poema èpic, certament, ple de guerrers, de combats i de violència, i amb un desenllaç tan sagnant com acabem de veure. Però és també una narració d'una complexitat fascinant. Són els viatges d'Ulisses, plens de fantasies, de perills i de temptacions. És la història d'amor de dos protagonistes tan excepcionals com Ulisses i Penèlope, d'una lleialtat mútua que trobarà en aquest cant el final —inesperat— que tothom esperava. I és també la història d'un fill que busca un pare, que s'enfronta confusament amb la mare, i que per fi trobarà el seu lloc quan quedarà restablert l'ordre social, que és també l'ordre de la família i de la casa. La narració, doncs, pot ser molt violenta, com en la llarga escena terrible de la venjança. Però també pot ser molt delicada, molt finament psicològica i evocadora, com en la seqüència famosa del llit conjugal. Penèlope s'ha despertat després de la matança, quan la casa ja està purificada i neta, i a pesar dels fets indubtables i de tots els senyals, no es llança als braços del marit, sinó que vol sotmetre'l a una última prova, la del secret del llit. La prova, evidentment, no és un simple detall: és la substància mateixa de la relació dels dos esposos, la seu antiga del ritual de l'amor. Penèlope, prudent fins a l'extrem, segurament ja sap que aquell home que té davant és Ulisses, però se'n vol assegurar sense un fil de dubte, sense fer cas dels retrets impacients de Telèmac. I Ulisses, llavors, es mostrarà en la seua plenitud: no era només un guerrer, un viatger, un mestre d'astúcies, sinó un artesà excel·lent, constructor i fuster, i un marit exemplar, amorós i lleial. Els esposos i amants ja poden tornar a aquell llit extraordinari. I Ulisses, després de repassar la història dels seus viatges, evocarà també el propi final profetitzat: un rem plantat lluny de la mar, un petit rei pacífic que es farà vell enmig d'un poble feliç.

Comentaris

  1. Ep, alerta! De quina fusta és el llit, eh? De quina?
    Doncs d'olivera, és clar.
    https://llegirelsclassics.blogspot.com/2020/09/sota-lolivera.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars