Ja sóc a casa, sóc jo

Penelope, Angelica Kauffman, 1779

JOAN F. MIRA

Odissea, Homer. Proa, 2012.
Resum Cant XXI

Quan ja s'acosta l'escena culminant, el protagonisme recau quasi totalment en l'arc d'Ulisses, que en serà l'instrument fatal. És Penèlope mateixa qui va a buscar l'arma del marit (que haurà de servir per a allunyar-la de casa)...i plora amb l'arma damunt dels genolls abans de portar-la a la gran sala. I són precisament Penèlope i Telèmac, els més afectats per les conseqüències de la prova, els que la preparen i l'organitzen. Però el fill, almenys, ja sap o imagina quin ha de ser el resultat. El primer que intentarà tesar l'arc és Telèmac...que probablement ho hauria aconseguit si son pare no l'atura. I llavors, què hauria fet Penèlope, si era el seu fill qui guanyava la contesa? Continua la prova, i tots van fallant, un rere l'altre, i pensant que això serà la vergonya més gran davant de tothom, si ningú no arriba a tesar l'arc d'Ulisses. Mentrestant, quan ja només falten dos pretendents per intentar tesar l'arc, Ulisses ix al pati i revela qui és al porquer i al bover: «Ja sóc a casa, sóc jo». És la segona revelació, després d'haver-se mostrat primer al fill. O la tercera, si comptem la dida. Amb els dos ajudants lleials, l'equip de la venjança ja està format i a punt per actuar. I Ulisses els encarrega que, quan arribe l'hora, tanquen totes les portes de dins i de fora, perquè no se'n puga escapar ningú. El captaire llavors demana l'arc per provar-lo, però quasi humilment, de tal manera que no inspire sospites. Els pretendents no li'l volen donar, però Penèlope insisteix: si Penèlope no sap (ni tan sols ho sospita?) que aquell visitant és en realitat Ulisses, sí que el considera un home del mateix nivell i categoria, digne de l'arc del seu marit. Ulisses, de fet, ja comença a ocupar el lloc que li pertoca. Finalment, Telèmac imposa la seua autoritat, fa que li porten l'arc al visitant, i envia la mare a la seua cambra. I Penèlope dormirà durant tot el temps que durarà la matança.