There will be blood

 

William Russell Flint

JOAN F. MIRA
Odissea, Homer. Proa, 2012.
Resum Cant XX

Com més avança el text, més completa i complexa apareixerà la personalitat de l’heroi. La prudència i la paciència d’Ulisses, el que tot ho suporta, no són qualitats naturals del seu temperament (tan viu com el de qualsevol altre), sinó d’un càlcul racional. Les imatges de la gossa i del budell al foc, en són una il·lustració esplèndida. En tot cas, i a pesar de tots els dubtes, Atena es torna a presentar, maternal i guerrera, i confirma que la seua protecció està del tot assegurada. Els esposos dormen, ella a la cambra i ell al porxo. Penèlope, en un somni fugaç, veu i sent Ulisses al seu costat, al llit. Simultàniament, Ulisses també creu que ha sentit la presència de la dona al costat del seu cap, i que ella sabia qui era. Passa la nit, i de bon matí comencen els preparatius per a un gran dinar de dia de festa: netejar la sala, portar aigua, els pastors que arriben amb els animals per al convit... I un nou personatge, Filaci, majoral dels pastors de vaques, serà el nou aliat fidel d’Ulisses: amb Telèmac i Eumeu, ja en són quatre. Els pretendents, abans d’entrar al convit, veuen un mal averany, una àguila que vola per l’esquerra, i comencen a dubtar de l’èxit del seu projecte. No per això abandonaran l’actitud prepotent, sobretot amb el captaire, a pesar que Telèmac el tracta com un hoste honorable. Un dels joves, fins i tot, li llança una pota de vaca a manera de ‘regal’: una ofensa intolerable, davant de la qual Telèmac reacciona enèrgicament i amenaça l’ofensor. També ell, el fill d’Ulisses, va desplegant totes les dimensions del seu caràcter. Finalment, una rialla bestial dels pretendens, i una visió terrible de l’endeví Teoclimen (s’alcen i creixen gemecs, i us baixa un gran plor per les galtes, / mentre s’esquitxen de sang les parets i les bigues tan belles...) faran caure un vel premonitori de tragèdia imminent.