tria el teu episodi

Detall de Les Prétendants, de Gustave Moreau. 

El va començar en 1852. Hi va tornar el 1882. Inacabat.

CARLES GELI
L'Odissea' és aventura i manual d'ètica
Entrevista a Joan F. Mira
20|10|2011

La cultura occidental té tres potes: l'Odissea, que aporta tot el fons grec; els Evangelis, que proporciona el fons místic, i la Divina Comèdia, que facilita el substrat de modernitat literària; vivim només d'això, de la simbologia literària, artística i vital d'aquests tres llibres". Creient-ho així, l'escriptor, antropòleg i professor de grec i cultura clàssica Joan Francesc Mira (València, 1939), com si es tractés d'un dels treballs d'Hèrcules ("que va, ell patia molt; jo, m'ho passo bé") els ha traduït al català. Ho explica amb la naturalitat i l'apassionament del savi. I de la mateixa manera ho ha traduït, especialment ara amb els 12.000 versos dels 24 cants que expliquen la tornada d'Ulisses de la guerra de Troia, l'Odissea (Proa), tot i que hi havia la versió canònica de Carles Riba, "un dels grans moments del català literari del segle XX", diuen els llibres.

Pregunta. No he llegit sencera l'Odissea. Què m'he perdut?

Resposta. Doncs una de les tres obres més importants de la literatura occidental, la mare de tot. De què? Doncs de coses tan diferents com la creació d'Ulisses, l'arquetip més important que han donat les lletres per com reflecteix els conflictes de la vida; o l'elegància literària, inèdita fins llavors; o la consciència del fet creador, com quan Homer, en el Cant XII, deixa veure com afectava la narració al públic: no s'havia vist fins llavors en literatura.

P. Ulisses és un heroi modern encara vàlid, avui? Ho dic perquè reforça sentiments com la pietat, la fidelitat i l'amistat avui clarament a la baixa, no?

En absolut; Ulisses és etern, com l'obra. I els seus valors, també. Els valors no són el que fas sinó el que se suposa que s'hauria de fer; i l'obra en té de cabdals, com el de la fidelitat; el de la lleialtat; el de la integritat i coherència amb un mateix, com demostra Telèmac, que fa el que fa perquè és fill del seu pare i com a tal actua en conseqüència davant la família i el poder. També hi ha el de l'hospitalitat: sense el respecte i l'acolliment al viatger no hi hauria hagut mai comerç... I el de l'ordre: les úniques criatures que no viuen en societat al llibre, que no tenen famílies ni lleis, són els cíclops, que mengen carn humana... L'Odissea mostra el valor de l'ordre, com es restaura la societat quan s'ha destruït l'ordre. Curiós: l'ordre, una cosa tan devaluada avui, com a necessari... És un llibre d'aventures, però també manual de conducta ètica. Hi és tot!

P. Es queda amb algun episodi concret?

R. Buf! Potser dos, d'oposats: un, quan Ulisses, nàufrag a la platja dels feacis, se li apareix Nausica, que estava jugant a pilota, mig nua també; ell es tapa delicadament amb unes fulles... És pura delícia; per contraposició, l'episodi de la matança dels pretendents, amb una descripció gràfica descomunal sobre com entren les llances a la carn de la gent i com cauen taules i gots i cossos... Però també hi ha la imatge d'Argos, el gos ja moribund d'Ulisses, que ell no vol tocar perquè no el reconeguin i el gos ja només pot bellugar la cua... Aquests moments de delicadesa i qualitat literària grandíssima per expressar tantes coses i sentiments no són a les epopeies clàssiques escandinaves ni al Roland ni enlloc. I això passa a l'Odissea l'obris per on l'obris...