Defensant lo desconegut

JACINT VERDAGUER
Defensant lo desconegut
A: «Rondalles». Obres completes. 5a ed. Selecta, 1974. P. 1360

Dos italians, l'un entusiasta del Dant i l'altre d'Ariosto, un dia dinaren plegats i en bona companyia. Després del llevant de taula, encetaren de nou sa eterna qüestió de si era l'Ariosto o el Dant lo primer poeta d'Itàlia, i no es pogueren avenir de cap manera. Cridaren, baladrejaren, se digueren lo nom del porc i es tiraren los plats pel cap mentres ne quedaren de sencers a la taula. Plens d'ira, després se desafiaren, sortiren al carrer, ganivetada va i ganivetada ve, en menys temps del que haurien gastat en donar gràcies, i un dels dos caigué a terra ferit mortalment. Abans de donar l'esperit a Déu, a exemple de nostre Don Quixot, recobrant l'esma perduda momentàniament per la idea, s'exclamava dient aqueixes paraules: "Senyor, perdonau-me! Moro tontament per defensar que l'Ariosto és millor que el Dant, i això és ben trist al pensar que no he llegit ni l'un ni l'altre".