L'Infern de l'Albert Vidal

Albert Vidal fotografiat per Leopold Samsó

Inferno, d'Albert Vidal
15 de novembre de 2019
2/4 de nou del vespre
Pàrquing del Teatre Atlàntida
Vic

El lloc escollit, tan inusual com el mateix artista, fou la planta -2 del pàrquing del teatre Atlàntida de Vic. El muntatge senzill, efectiu, profund, encertat i amb una il·luminació en penombra que veritablement ens portava als inferns, a l'Inferno de La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Vidal va escollir els tres primers cants de l'Inferno i els va recitar com en els millors temps dels rapsodes toscans contemporanis de Dante.

Un espectacle diferent on l'actor i rapsoda, en toscà del segle XIV, ens va emocionar i colpejar l'esperit amb els 400 versos hendecasíl·labs encadenats en tercets. Uns versos que representen l'odissea del protagonista fins al cor de la tenebra i de l'inframón acompanyat pel poeta Virgili.

A la performance es van poder sentir músiques del disc de cants tel·lúrics El despertar de la serp amb acompanyament als  teclats de Xavier Jaumot així com cants tel·lúrics  creats i dirigits per Albert Vidal  amb presoners del Penitenciari  d’alta seguritat de Baganuur a l'Estepa Mongola.

Vidal va demostrar, una vegada més, està en plena forma i va entusiasmar a un públic predisposat i entregat. Un treball creatiu, com sempre, avançat trenta anys al seu temps.

Un artista antropològic i polièdric, rondallaire, transformista, actor, escenògraf, fotògraf, músic, còmic, dansaire, gurú oriental, príncep tel·lúric, provocador, lliure, amant del cinema mut, un extraordinari mim, expressiu en excés, innocent, irònic, sense gens d'interès per l'autoestima, a vegades estrambòtic, naïf, onomatopeic, sempre al límit i prop de l'abisme, anti-tècnic, innocent, sàtir, nòmada, sedentari temporal, fabulador, terapèutic, espiritual, metafosfòric, seguidor de la dansa japonesa butoh, cercador d'horitzons impensables, bufó, crític, reflexiu, virtuós, improvisador, xaman, cercador del buit còsmic i del no-res, pensador, visionari, ideòleg, investigador incansable, cercador d'altres cultures/estils i tècniques, carismàtic, enigmàtic, magnètic, no líder, inquietant, lúcid i sempre un autèntic mestre del temps i el gest.

Toni Carrasco [D'aquí]

  Albert Vidal