Per mor de la rima s'obté un "del dreturer vial la passa eixida", que sona fantàstic, suposo, però que , encara que ho sembli, no és dialecte toscà, és català de tota la vida.
Això del NOSTRA del primer vers que només conserva Sagarra...m'estimo més que hi surti. Jo no el llegeixo com allò que es coneix com un plural majestàtic (o de modèstia), sinó com un plural que m'interpel·la directament i m'inclou en el relat, a mi, set cents anys després, ara que la meitat de la vida ja no són 35 sinó 40 i tants. A banda, no em negareu que, en profà, déu em perdoni, aquesta selva obscura de Dante, si li traiem el pecat de sobre, no té tota la pinta d'una crisi de la mitjana edat de manual...
Jo també els vaig contar! Quina il·lusió veure que no vaig ser l'única! No m'he presentat, però també soc filòloga i vaig estudiar aquesta gran obra a 4t de carrera ;) encantada!
Les de l'esquerra pateixen pel vers i la rima; les de la dreta van per lliure i rimen si s'escau.
ResponEliminaPer mor de la rima s'obté un "del dreturer vial la passa eixida", que sona fantàstic, suposo, però que , encara que ho sembli, no és dialecte toscà, és català de tota la vida.
ResponEliminaTotal, que entenc més bé l'italià que gasta en Dante (ché la diritta via era smarrita) que el català d'en Sagarra (del dreturer vial la passa eixida).
EliminaI després està això del "nostra" desaparegut en tres casos. No hi estic gaire conforme.
ResponEliminaPavura = ¿cualidad de pavo?
ResponEliminaPavura = Edad en que se pasa de la niñez a la adolescencia, lo cual influye en el carácter y en el modo de comportarse, suposo.
EliminaÉs el que té haver de fer rimar por amb 'oscura' i 'dura'.
Miedo, de fet!
EliminaAixò del NOSTRA del primer vers que només conserva Sagarra...m'estimo més que hi surti. Jo no el llegeixo com allò que es coneix com un plural majestàtic (o de modèstia), sinó com un plural que m'interpel·la directament i m'inclou en el relat, a mi, set cents anys després, ara que la meitat de la vida ja no són 35 sinó 40 i tants. A banda, no em negareu que, en profà, déu em perdoni, aquesta selva obscura de Dante, si li traiem el pecat de sobre, no té tota la pinta d'una crisi de la mitjana edat de manual...
ResponEliminaPersonalment, estic (re)llegint la versió de Mira, m'agrada més. A més, aquest "nostra" del primer vers em grinyola una mica...
EliminaI doncs, Gemma?
EliminaJo trobo a faltar la rima. També diré que algun decasíl•lab de Mira grinyola. Ara, si n'has de fer 14.000 és del tot disculpable.
EliminaTros de filòleg viviseccionista dels Càrpats del mal rellamp! Mira que comptar les síl·labes...Dit amb tot el carinyo del món, prou que ho saps.
EliminaSí. Em fa mica de vergonya reconèixer que no m'he pogut estar de mirar els accents d'uns quants versos. Qui ho té del néixer, mai no ho deixa.
EliminaJa m'està bé, forma part del teu encant!
EliminaJo també els vaig contar! Quina il·lusió veure que no vaig ser l'única!
EliminaNo m'he presentat, però també soc filòloga i vaig estudiar aquesta gran obra a 4t de carrera ;) encantada!
Hola, jo m'he instal·lat amb la de Mira (Proa) i llegeixo els comentaris al segon volum de Segarra (Edicions 62 i La Caixa).
ResponEliminaJo les faig córrer totes...Mira, Sagarra, Crespo, Micó. Tinc, fins i tot, la de l'Andreu Febrer. Pararé boja, Maria.
Elimina