Aquest vers m'ha recordat l'esplèndid final de Els morts d'en Joyce. Suposo que pel verb caure. Clar que allà el que cau és neu i l'efecte que s'aconsegueix no és un patapam, sinó tot el contrari.
Yes, the newspapers were right: snow was general all over Ireland. It was falling softly upon the Bog of Allen and, further westwards, softly falling into the dark mutinous Shannon waves. It was falling too upon every part of the lonely churchyard where Michael Furey lay buried. It lay thickly drifted on the crooked crosses and headstones, on the spears of the little gate, on the barren thorns. His soul swooned slowly as he heard the snow falling faintly through the universe and faintly falling, like the descent of their last end, upon all the living and the dead.
Sí, els diaris tenien raó: la neu era general per tot Irlanda. Queia en cada part de la fosca planúria central, a les muntanyes sense arbres, queia flonjament als aiguamolls d'Allen i, més a ponent, en flonja caiguda, a l'oneig negrós amotinat del Shannon. Queia, també, en cada part del fossar solitari al turó on el Michael Furey era enterrat. N'hi havia un tou acumulat a les creus tortes i a les làpides, a les llances de la petita reixa, a les bardisses estèrils. La seva ànima s'esvaní a poc a poc mentre sentia caure la neu calmosament per tot l'univers i en calmada caiguda, com el descens a la seva darrera fi, damunt tots els vius i els morts.
"¿S'havien fixat en l'antiga figura retòrica (el seu nom grec era...) segons la qual «queia flonjament» (falling softly) es modula en «flonja caiguda» (softly falling) per preludiar el moviment de «caure la neu calmosament» (falling faintly) a «en calmada caiguda» (faintly falling)? ¿O les sibilants del son que s'acosta en aquell «la seva ànima s'esvaní» (soul swooning slowly)? Eren un subratllat equivalent aquelles «llances» (spears) i «bardisses» (thorns), símbols de la passió de Crist en un altre turó, feia molt de temps."
No us ho creureu, però fa estona que miro de trobar l'onomatopeia que correspondria a la neu de Els morts. Vindria a ser un xaf-xaf, però no m'acaba de fer el pes.
Si féssim examen, suposo que seria important saber el nom exacte de les figures retòriques, però, afortunadament, no cal. N'hi ha ben prou amb llegir el fragment i que la resposta sigui un Uau!. U-a-u, sí.
Aquest vers m'ha recordat l'esplèndid final de Els morts d'en Joyce. Suposo que pel verb caure. Clar que allà el que cau és neu i l'efecte que s'aconsegueix no és un patapam, sinó tot el contrari.
ResponEliminaYes, the newspapers were right: snow was general all over Ireland. It was falling softly upon the Bog of Allen and, further westwards, softly falling into the dark mutinous Shannon waves. It was falling too upon every part of the lonely churchyard where Michael Furey lay buried. It lay thickly drifted on the crooked crosses and headstones, on the spears of the little gate, on the barren thorns. His soul swooned slowly as he heard the snow falling faintly through the universe and faintly falling, like the descent of their last end, upon all the living and the dead.
Sí, els diaris tenien raó: la neu era general per tot Irlanda. Queia en cada part de la fosca planúria central, a les muntanyes sense arbres, queia flonjament als aiguamolls d'Allen i, més a ponent, en flonja caiguda, a l'oneig negrós amotinat del Shannon. Queia, també, en cada part del fossar solitari al turó on el Michael Furey era enterrat. N'hi havia un tou acumulat a les creus tortes i a les làpides, a les llances de la petita reixa, a les bardisses estèrils. La seva ànima s'esvaní a poc a poc mentre sentia caure la neu calmosament per tot l'univers i en calmada caiguda, com el descens a la seva darrera fi, damunt tots els vius i els morts.
Aquest fragment, llegit per George Steiner:
Elimina"¿S'havien fixat en l'antiga figura retòrica (el seu nom grec era...) segons la qual «queia flonjament» (falling softly) es modula en «flonja caiguda» (softly falling) per preludiar el moviment de «caure la neu calmosament» (falling faintly) a «en calmada caiguda» (faintly falling)? ¿O les sibilants del son que s'acosta en aquell «la seva ànima s'esvaní» (soul swooning slowly)? Eren un subratllat equivalent aquelles «llances» (spears) i «bardisses» (thorns), símbols de la passió de Crist en un altre turó, feia molt de temps."
No us ho creureu, però fa estona que miro de trobar l'onomatopeia que correspondria a la neu de Els morts. Vindria a ser un xaf-xaf, però no m'acaba de fer el pes.
EliminaSi féssim examen, suposo que seria important saber el nom exacte de les figures retòriques, però, afortunadament, no cal. N'hi ha ben prou amb llegir el fragment i que la resposta sigui un Uau!. U-a-u, sí.
EliminaQuiasme i al·literació, en aquest cas, per si mai ens ho demanen.
Elimina