Doré, tunejat
Va, avui un petit exercici de memòria visual. Bé, aquí teniu la il·lustració de Doré corresponent al cant VI de l'Infern. Li dec un apunt sencer, a la Comèdia d'en Doré (i a la de Blake i a la de Botticelli...Nattini, Dalí, Barceló...), però no serà avui, ja us ho avanço. Prou que em vagarà, hi ha més dies que llonganisses, o que pecats a l'infern, ja que hi som posats. Tornem al principi. Mireu atentament la il·lustració de Doré i, a continuació, feu el mateix amb la següent, que pertany a l'artista californià Sandow Birk.
Efectivament, Birk agafa el gravat de Doré i li fa una mica de planxa i pintura, situant l'escena en l'Amèrica urbana contemporània. La il·lustració forma part d'una moderna (i lliure, m'atreviria a dir) interpretació de la Comèdia feta per Marcus Sanders i Sandow Birk, que van adaptar el text de Dante incorporant-hi argot urbà i referències a esdeveniments i persones d'ara mateix, completant-lo amb 60 litografies de Birk, que són reinterpretacions dels conegudíssims gravats de Gustave Doré.
El projecte va ser publicat en tres volums l'any 2004 per l'editorial Chronicle Books. Posteriorment, l'any 2007, Sean Meredith va portar al cinema l'adaptació de Sanders & Birk. Dante's Inferno, es titula la peli.
Total, aquí em teniu, parlant abans de Birk que de Doré. En fi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada