Jo, del cant VIII, també en destacaria, a banda de la imatge de la corda i la fletxa, l'observació aquesta de que la barca només sembla carregada quan hi puja Dante, i que la proa talla més l'aigua, perquè, òbviament, és l'únic viu i els altres no pesen ni 21 grams entre tots.
e sol quand' io fui dentro parve carca. Tosco che 'l duca e io nel legno fui, segando se ne va l'antica prora de l'acqua più che non suol con altrui.
I el Io dico, seguitando, que m'ha portat de pet al Dicebamus hesterna die, que se suposa va dir Fray Luis de León, en tornar a la seva càtedra, després d'haver passat no sé quants anys a la presó. Coses del cap, que va per les seves, i fa estranys companys de viatge.
Sí! Jo també ho vaig pensar, això de la barca. En general em va semblar que tot és molt físic i molt visual, en aquest cant. El pes de la barqueta, Virgili que abraça i li fa un petó a Dante, en Filippo Argenti mossegant-se a si mateix. I la ciutat de Dite vermella de foc, que vaig entendre que tenia textura com de ferro roent.
També em va fer gràcia el sistema de comunicació dels dimonis, fent-se senyals els uns als altres des de diverses torres. I en Virgili anant a parlamentar amb ells a un costat, per tornar frustrat i amb les mans buides. Vull dir, que en general em va semblar un cant amb molt de moviment i molt visual.
Sí, en aquest cant trobem molta fisicitat, o com es digui. I en el proper, encara més. Per on passes ja, Noemí? No em diguis que ja l'has tornat a acabar!
No, no, aquesta vegada m'estic reservant. Veig que en el seu moment el vaig llegir massa de pressa i quasi no en recordava res. Ara vaig tornant enrere a rellegir els cants que ja hem mirat i intento fixar-me més en els detalls. Tot just he acabat la tongada que estem fent ara, amb el cant XI. Em sembla que la ciutat infernal promet.
Jo ahir vaig llegir el XII. He vist centaures i un riu de sang bullent i jo què sé. I també faig com tu, tot plegat torno enrere i repasso, perquè no sé en quin cercle estic ni res. Tampoc no m'importa gaire, la veritat. Vaig amenaçar amb augmentar la velocitat, però no me'n surto. De fet, no tinc pressa
Jo, del cant VIII, també en destacaria, a banda de la imatge de la corda i la fletxa, l'observació aquesta de que la barca només sembla carregada quan hi puja Dante, i que la proa talla més l'aigua, perquè, òbviament, és l'únic viu i els altres no pesen ni 21 grams entre tots.
ResponEliminae sol quand' io fui dentro parve carca.
Tosco che 'l duca e io nel legno fui,
segando se ne va l'antica prora
de l'acqua più che non suol con altrui.
I el Io dico, seguitando, que m'ha portat de pet al Dicebamus hesterna die, que se suposa va dir Fray Luis de León, en tornar a la seva càtedra, després d'haver passat no sé quants anys a la presó. Coses del cap, que va per les seves, i fa estranys companys de viatge.
EliminaI que, finalment, en aquest Canto comencem a trobar una mica de foc. Ni que sigui de lluny.
EliminaSí! Jo també ho vaig pensar, això de la barca. En general em va semblar que tot és molt físic i molt visual, en aquest cant. El pes de la barqueta, Virgili que abraça i li fa un petó a Dante, en Filippo Argenti mossegant-se a si mateix. I la ciutat de Dite vermella de foc, que vaig entendre que tenia textura com de ferro roent.
ResponEliminaTambé em va fer gràcia el sistema de comunicació dels dimonis, fent-se senyals els uns als altres des de diverses torres. I en Virgili anant a parlamentar amb ells a un costat, per tornar frustrat i amb les mans buides. Vull dir, que en general em va semblar un cant amb molt de moviment i molt visual.
Sí, en aquest cant trobem molta fisicitat, o com es digui. I en el proper, encara més. Per on passes ja, Noemí? No em diguis que ja l'has tornat a acabar!
EliminaNo, no, aquesta vegada m'estic reservant. Veig que en el seu moment el vaig llegir massa de pressa i quasi no en recordava res. Ara vaig tornant enrere a rellegir els cants que ja hem mirat i intento fixar-me més en els detalls. Tot just he acabat la tongada que estem fent ara, amb el cant XI. Em sembla que la ciutat infernal promet.
ResponEliminaJo ahir vaig llegir el XII. He vist centaures i un riu de sang bullent i jo què sé. I també faig com tu, tot plegat torno enrere i repasso, perquè no sé en quin cercle estic ni res. Tampoc no m'importa gaire, la veritat. Vaig amenaçar amb augmentar la velocitat, però no me'n surto. De fet, no tinc pressa
Elimina