La pedra de Dante




ROBERTO BENIGNI
Mi Dante
Confluencias, 2012
P. 28


Hace tiempo, el profesor Umberto Eco aconsejó a los estudiantes que aprendiesen de nuevo las poesías de memoria. De este modo, además de la palabra, te llega dentro el sonido, que es como una música bellísima. Me lo decía siempre mi madre:
—¡Aprende de memoria! ¿Ves a Dante? Era tremendo. Tienes que ser como él, lo sabía todo de memoria, lo conocía todo.

Y me contaba la famosa anécdota de la piedra...

Dante está sentado en una piedra delante del Duomo de Florencia. Llega un señor y le dice:
—¿Cuál es el mejor bocado?
Dante contesta:
—¡El huevo!
El tipo se va.
Un año después, el mismo señor vuelve al mismo lugar donde Dante está sentado en la misma piedra y le pregunta a bocajarro:
—¿Con qué?
Dante contesta:
—¡Con sal!

Mi madre me repetía siempre esta anécdota para que comprendiera que Dante disponía de una memoria de elefante, y que también yo debería tener la memoria de elefante que tenía Dante.


_________________
P.S.: 

MERCEDES CEBRIÁN
La Florència del poeta
Cultura|s | La Vanguardia
6|2|2021


D'altres homenatgen el poeta florentí per mitjà de grafitis i art de carrer, així com en bustos de record per als visitants. Els més fetitxistes el busquen en una senzilla làpida de marbre encastada en un mur de la Via dello Studio, a pocs metres de la plaça de Santa Maria del Fiore. És l'anomenat sasso di Dante, roca on, segons explica la llegenda, solia asseure's Dant abans del seu exili per mirar els progressos de les obres de construcció del Duomo. A prop d'allà, una enorme pedrota amb la inscripció "Il vero sasso di Dante", col·locada per algun veí, serveix com a picada d'ullet humorística sobre una de les principals icones literàries de la ciutat.


Comentaris

Entrades populars