El Dant, desterrat i estimat

ANNA BUJ
El Dant, desterrat i estimat
La Vanguardia
11|5|2021

A les mateixes sales del palau que Dante Alighieri primer freqüentava com a prior de Florència i on després va rebre dues terribles condemnes per corrupció el 1302, la segona a un exili permanent sota pena de mort, la capital toscana ara ret homenatge al pare de la llengua italiana. Ho fa amb una mostra excepcional que repassa la tempestuosa relació d’amor i odi amb el seu ciutadà més il·lustre.

En el marc de les commemoracions italianes pel 700è aniversari de la mort del summe poeta, el Museu Nacional del Bargello acull des d’avui l’exposició Onorevole e antico cittadino di Firenze (Honorable i antic ciutadà de Florència). La mostra pren el títol d’una expressió ja utilitzada per l’historiador i mercant Giovanni Villani a la Nuova cronica, escrita entre el 1322 i el 1348, una primera biografia sintètica que encarna l’esperit de reapropiació del Dant que regnava a la Florència de l’època.

El Dant va néixer el 1265 en una família adinerada de la República de Florència, i durant la vida adulta va entrar en política donant suport als güelfs blancs davant els negres, afins a un poder papal més important. Aquesta participació política en va precipitar l’exili –durant el qual va escriure la seva cèlebre obra–, fins que va morir per malària a Ravenna el 1321.

La ciutat es va penedir immediatament d’haver desterrat l’autor de la Comèdia, com demostren les múltiples còpies que van començar a circular després de la seva mort a Florència de l’obra dantesca, que es va convertir automàticament en un best-seller, exposades avui al Bargello.

Pocs anys després de morir l’autor, l’obra es va tornar molt popular en una operació cultural que no té comparació en la història de la literatura italiana medieval. La Comèdia –l’adjectiu divina va arribar després a càrrec de Boccaccio– va ser divulgada a la ciutat de maneres molt diferents, amb manuscrits amb riques il·lustracions, d’altres amb una decoració estàndard –els més comuns–, però també còpies amb comentaris que estudiaven el monumental poema, escrit en el dialecte florentí del segle XIV i no en llatí.

“Avui sabem que la fascinació de què encara participem també la van experimentar els primers lectors, els antics ciutadans de Florència, que ens han deixat el poema i la memòria”, assenyala el professor de la Universitat de Florència Luca Azzetta, un dels comissaris de la mostra. Segons Azzetta, filòleg especialitzat en el Dant, hi ha dades que proven que a la Florència medieval de l’època, de 100.000 habitants, hi havia una altíssima escolarització i els llibres circulaven en abundància. “Tots els nens anaven a l’escola, pocs sabien llatí, però necessitaven saber llegir perquè era una ciutat de mercants. La Comèdia estava escrita en vulgar, i per això era per a tothom”, incideix. Per exemple, fins avui han arribat uns setanta exemplars d’un grup homogeni de manuscrits de pergamí amb decoracions limitades

elaborades per un grup de copistes i dos artistes, Pacino di Bonaguida i el mestre de les efígies dominicanes, que van col·laborar en la seva producció gairebé en sèrie els anys trenta i quaranta del segle XIV.

El lloc triat per a l’exposició és molt significatiu. L’avui Museu Nacional del Bargello era la seu del poder els anys en què el Dant encara vivia a Florència –no s’havia acabat el Palazzo Vecchio–, i va ser condemnat a la sala que avui acull el cèlebre David de Donatello. Però l’edifici també conté el primer retrat conegut del poeta, un fresc ideat per Giotto i acabat pels seus deixebles després de la mort del pintor el 1337 a la capella del palau. Giotto inclou el Dant entre els elegits al paradís, amb els atributs que defineixen la seva naturalesa de poeta.

“És un retrat amb una gran càrrega simbòlica –diu a aquest diari la directora del Museu Nacional del Bargello, Paola D’Agostino– perquè culmina el procés de reapropiació de la ciutat de Florència del seu poeta”. També, assenyala D’Agostino, és un retrat que desapareix quan la capella es va modificar al llarg dels segles, i va ser recuperat el 1840 i celebrat amb la primera gran mostra dedicada al Dant el 1865, quan el Bargello es va convertir en el primer museu nacional del Regne d’Itàlia. “Ara tanquem el cercle, i, després de 700 anys de la mort del poeta, volem recordar la singular fortuna de la Comèdia en la seva època”, subratlla la directora.

La primera exposició dedicada al Dant a la seva ciutat natal només és una part del recorregut italià pels set segles del summe poeta, que inclou una gran mostra a Forlì i també una nova tradició a la ciutat de Ravenna: cada dia es llegeixen uns versos de la Comèdia davant la tomba on el mestre descansa, a la basílica de Sant Francesc.