Dante a Auschwitz

ALFONS GARRIGÓS

Per a una lectura «cordial» de la Divina Comèdia
A: Sobre el Dant. Fundació Joan Maragall, 2001.

LES LECTURES DE LA COMÈDIA

Primo Levi era un químic italià, jueu, que va ser internat a Auschwitz un any abans d'acabar la guerra. La seva trilogia sobre els camps de concentració nazis és una referència obligada.

En el seu primer volum, Si això és un home, Levi explica com un altre presoner el crida per anar a buscar la sopa per a tot el barracó. Primo i Jean són amics des de fa una setmana. Jean l'ha cridat en un gest d'amistat: és una bona excusa per a caminar fora del control dels vigilants. «Es veien els Carpats plens de neu», diu. Hi ha un quilòmetre d'anada i un altre de tornada. Escullen el camí més llarg i parlen, en francès, de casa seva, de les respectives mares...

Jean diu que vol aprendre italià. Han d'aprofitar l'hora i Levi comença a dir-li paraules aïllades. De sobte, no sap com, li ve al cap el cant XXVI de l'Infern. És el moment en què, en el vuitè cercle, el Dant escolta el relat d'Ulisses.

Primo explica qui és el Dant, què és la Comèdia, la seva distribució, l'Infern, el contrapasso, qui són Virgili, que representa la raó, i Beatriu, que encarna la teologia. Jean, atent, escolta. I comença de memòria el cant XXVI. Prova de traduir-lo; «pobre Dant i pobre francès!», diu. Descobreix que algunes expressions es repeteixen: «Havia de venir aquí per a adonar-me'n».

Aleshores li ve el tercet dels versos 118-120:

Considerate la vostra semenza;

fatti non foste a viver come bruti

ma per seguir virtute e canoscenza.

(Considereu si us plau vostra sement;

no sou pas bèsties, i heu d'omplir la vida

amb virtut i amb coneixement)

«Com si jo també ho sentís per primera vegada: com un toc de trompeta, com la veu de Déu. Durant un moment he oblidat qui sóc i on sóc.»

¿O no seria millor dir que, gràcies al Dant, Levi recorda qui és de veritat i recupera la seva dignitat?

Primo vol acabar el cant, però només en recorda alguns fragments: «Donaria la sopa d'avui per saber unir "non ne avevo alcuna" amb el final».

Levi acaba l'escena amb el darrer vers del cant:

Ja som a la fila de la sopa, enmig de la gernació sòrdida i espellifada dels porta-sopes dels altres Kommandos. Els qui van arribant s'amunteguen darrere nostre...S'anuncia oficialment que avui la sopa és de cols i naps...

Infin che'l mar fu sopra noi rinchiuso.

(I la mar es clogué damunt nostre)

Després d'escriure un altre cop aquest fragment de Primo Levi, m'adono que no he intentat dir sinó una cosa: hi ha textos amb el poder amagat de configurar la nostra memòria. Per diferents motius, La Divina Comèdia n'és un.