La tomba de Dante

JOSEP PLA
Cartes d'Itàlia. Destino, 1983.

A Ravenna —tothom ho sap— hi ha la tomba del Dant. Els ossos, però, on són bé els seus ossos? Qui sap! El que és absolutament cert és que el Dant morí a Ravenna, considerablement fatigat de la vida i sobretot de la política, la nit del 13-14 de setembre de 1321. Les seves despulles passaren per diverses vicissituds, fins que el cardenal llegat, Luigi Valenti Gonzaga, féu construir l'actual sepulcre, el 1780. En tot cas, si penseu, un moment, que a quatre passes de l'hotel de la Piazza del Popolo, en què viviu —la Piazza del Popolo és el centre prodigiós de la ciutat—, hi reposen les cendres del poeta, sentiu una emoció autèntica. Aquesta emoció s'accentua en visitar la tomba, que és d'una discreció insignificant. Però els italians potser han fet bé. Haurien pogut col·locar aquests ossos sagrats en mil monuments aparatosos, haurien pogut fer fer una cripta espectacular. L’han deixat aquí en un racó de carrer de Ravenna, sota un templet neoclàssic una mica arrilat. L'interior, però, és ple de matèries precioses: s'hi veu de la porta estant la lluïssor del pòrfir rosat, verds antics i ònixs orientals. Les cendres reposen davant d'una llàntia encesa nit i dia, que fa una llum vermella i somorta, la luce vermiglia, que deia el poeta en un dels seus cants més apassionants. Deia que han fet bé de deixar-lo aquí: tota la ciutat li fa de tomba i el volta del color més dantesc que hi ha: del color de la taciturnitat.

Petar Milošević

________________
P.S.: La «luce vermiglia». Infern, cant III, v. 130-136.

Finito questo, la buia campagna

tremò sì forte, che de lo spavento

la mente di sudore ancor mi bagna.

La terra lagrimosa diede vento,

che balenò una luce vermiglia

la qual mi vinse ciascun sentimento;

e caddi come l’uom cui sonno piglia.