L'inferno de Liguoro, Bertolini i Padovan

LUDOVICO LONGHI 

Universitat Autònoma de Barcelona

Amb els seus 5 rotlles de pel·lícula (1000 metres rescatats i restaurats dels 1200 originals), L’Inferno és un dels primers llargmetratges del cinema italià i mundial. Es tracta d’un projecte que importa a Itàlia l’operació Film d’Art. Una brillant idea dels germans Laffitte i d’alguns membres de la Comédie Française que consistia a adaptar al setè art importants textos literaris o dramàtics utilitzant actors i escenògrafs teatrals. La fórmula productiva tenia un doble propòsit: per un costat, ennoblir els espectacles per a atraure a un sector de públic més culte i, per l’altre, transformar el dispositiu cinematogràfic en una eina pedagògica per a las classes populars. En aquesta línia, la productora milanesa SAFFI-Comerio decideix aventurar-se en l’adaptació del primer càntic de “La Divina Comèdia” de Dante Alighieri: probablement el volum més important de tota la literatura italiana.

Es tracta d’un projecte molt ambiciós cultural i econòmicament realitzat en dos anys (1909-1911) gràcies a l’ajuda econòmica de la Milano Film que relleva la precedent societat. La productora fundada ad hoc per un grup d’aristòcrates proporciona el capital necessari per a una realització que combina escenaris espectaculars al pur estil Méliès, amb localitzacions aterradores trobades a la província de Lecco i al voltant del llac de Como. Els responsables artístics, el professor Adolfo Padovan (assagista, col·laborador de l’editorial Hoepli) i el perit mercantil Francesco Bertolini (aclamat expert d’estudis dantescos) escullen com a registre unificador per a la complexa alternança d’interiors i exteriors les famoses il·lustracions del pintor francès Gustave Doré. Ja en la fase de rodatge, degut a l’escassa experiència cinematogràfica dels dos autors, intervé Giuseppe De Liguoro, reconegut actor teatral, que combina la seva consigna de metteur en scène amb la interpretació dels personatges de Farinata degli Uberti, Pier della Vigna i el comte Ugolino della Gherardesca.

Tota l’organització va acompanyada per una nova i eficaç campanya publicitària organitzada pel napolità Gustavo Lombardo, propietari de la prestigiosa revista cinematogràfica Lux, pioner dels mecanismes de distribució i futur fundador de la productora Titanus. L’1 de març de 1911 se celebra l’estrena al teatre Mercadante de Nàpols davant la presència de prestigiosos literats: Benedetto Croce, Roberto Bracco i Matilde Serao. Les projeccions seguirien amb gran èxit les setmanes següents als millors teatres de les principals ciutats de la península.