E quindi uscimmo a riveder le stelle

Cappella degli Scrovegni, Pàdua, Giotto, ca. 1305

Amics, amigues, ets i uts,

Com que el passat mes de setembre em van suprimir d'una tacada les hores de teletreball que dedicava a la Comèdia  i des de llavors visc amorrada al taulell i les seves exigències a temps complet, doncs re, que entre deixar les claus del lavabo, donar la contrasenya del güifi, aconseguir de d'altres biblioteques més exemplars de les lectures obligatòries de les escoles i fer córrer les reserves de la darrera entrega de la sèrie de les germanes de la Lucinda Riley, etcètera, em va passant la vida que ni me n'adono i el Purgatori haurà d'esperar, perquè, amb franquesa, no em veig amb cor d'atacar-lo del taulell estant, que una és unificada, polivalent i multitasca, però els miracles són cosa de sants i jo de santa no en tinc res. Una llàstima tot plegat, però les coses són així. S'imposa, doncs, una paradinha, mentre miro de trobar la manera de donar continuïtat a la Comèdia...

Tornaré, és una amenaça formal. Mentrestant, a riveder le stelle!

_______________

P.S.: Considerate la vostra semenza: / fatti non foste a viver come bruti, / ma per seguir virtute e canoscenza, etcètera. Ciao, a presto!