Aire i llum

Giovanni Battista Galizzi, 1943

JOSEP MARIA DE SAGARRA

Comentari al cant primer (del Purgatori)

A: La divina comèdia. Comentaris i traducció de l'italià de Josep M. de Sagarra. Quaderns Crema, 2019.

En canviar de clima, el poeta canvia el to de veu, tria altres imatges; el vers esdevé dolç, el simbolisme filtra encara més les paraules. El poema es va tornant aeri i podríem dir sideral; la cosmologia i l'astronomia, tal com eren conegudes a començaments del segle XIV, s'imposen.

Per molts autors, no italians, el PURGATORI i el PARADÍS de la Divina Comèdia són considerats inferiors a l'INFERN. Aquest criteri predominà al món, principalment, a partir de l'època romàntica. Les truculències i l'horrible pintoresc de les situacions en els trenta quatre cants infernals satisfeien les mentalitats amigues del patètic i de la violència espectacular. Deien que l'INFERN era més humà, més viu i més directe.

Aquesta manera de veure és, per a mi, absolutament equivocada. Si gran és l'INFERN dantesc, tan grans, tan vius i tan interessants, i sobretot tan plens de poesia, són el PURGATORI i el PARADÍS. El que ha passat és que molts lectors del Dant s'han aturat a l'INFERN, i no han tingut voluntat per a descabdellar i destriar tota la sang i tota la quantitat de pedra preciosa i de llum d'estrella que hi ha en el PURGATORI i el PARADÍS.

El simbolisme, les al·lusions a la ciència de l'època, i sobretot a la filosofia escolàstica, són constants. Naturalment que això fa més difícil la lectura; però no treu valor a la poesia i a la humanitat del poema, sinó tot el contrari.

Aquest primer cant del PURGATORI, em penso que al lector li donarà una sensació de deslliurament, d'aire i de llum...