De memòria



ROSA M. DELOR
La Mort com a intercanvi simbòlic: Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu: diàleg intertextual, 1934-1984
Abadia de Montserrat, 1993


Amàlia Tineo ens ha explicat que ella, l'Espriu i Rosselló es desafiaven mútuament a recitar de memòria cants sencers de la Commedia. Per exemple, en el tren que els torna de Madrid el juliol del 36 després dels successos del Cuartel de la Montaña. Enmig de l'aldarull i per error van ser detinguts Rosselló i el grup de companys que eren amb ell a Madrid per concursar a càtedres d'Institut, embolic del qual els va deslliurar Gabriel Alomar, que en aquells moments era a Madrid, hostatjat a l'Hotel Gran Via, on el varen anar a cercar. Doncs bé, en el tren de tornada, Rosselló recitava tirallongues de la Commedia i unes cobles humorístiques que explicaven l'aventura madrilenya i que desgraciadament s'han perdut. Però retornem a la font dantesca que ara ens interessa:

Només un arbre, a la vorera, porta
el tremolor del mar, i el frec de fulles
retorna el benefici de les ones

El vers és dels més famosos de Dante (Purgatori, I, 117):

L'alba vinceva l'ora mattutina
fuggia innanzi, sí che di lontano
conobbi il tremolar de la marina.

En aquest passatge de Dante, és el moment de la sortida de l'Infern que el situa al peu de la muntanya del Purgatori, troba confirmació l'estat d'ànim de l'autor de la Commedia: la tenebra infernal per contrast li ha tornat a despertar el desig de la llum, i la reaparició d'aquesta coincideix amb l'afirmació, dins la seva moral, de la llum com a visió del Bé. L'aspresa del paisatge infernal cedeix a una lluminosa atmosfera auroral en què es col·loca el ritu de la purificació; sembla que l'isola, la llum tènue del matí, l'alba que triomfa sobre la fosca, el mar allunyat dolçament tocat per la llum i tremolós com si fos investit de nova vida participen i acompanyen la renascuda esperança del pelegrí.

A partir d'aquesta font prenen relleu totes les ocurrències del lexema tremolar —lligats a la llum i a la mar—que apareixen a Imitació del foc...


_____________

P.S.: A manca d'una foto del 36, ens haurem de conformar amb aquesta del 33. No hi surt l'Espriu, però bé, què hi farem. Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb les seves amigues Amàlia Tineo, Mercè Muntayola i Blanca González de Escandón. Són a bord del creuer Ciudad de Cádiz, en el viatge universitari per la Mediterrània que finançava el nou Ministeri d'Instrucció Pública, d'acord amb diverses universitats. El viatge suposà per Rosselló-Pòrcel quaranta-set dies de travessia al costat de passatgers com Salvador Espriu, Jaume Vicens i Vives o Julián Marías, visitant Tunis, Cartago, Malta, Trípoli, Alexandria, el Caire, Jerusalem, Xipre, Creta, Istanbul, Atenes, Corint, Palerm, Pompeia i Nàpols.

Comentaris

Entrades populars