La Pia
 |
| Malinconia o Pia de' Tolomei, Eliseo Sala, 1846 |
JOSEP MARIA DE SAGARRA
Comentari al Cant V (del Purgatori)
A: La divina comèdia. Comentaris i traducció de l'italià de Josep M. de Sagarra. Quaderns Crema, 2019.
Després de les explicacions de Iacoppo i de Bonconte, un terç esperit, amb set meravellosos hendecasíl·labs, demana al Dant que quan torni al món es recordi d'ell. Aquest esperit és el d'una dona; no parla de parents ni d'amics; d'una manera humil i apagada, però amb una gràcia cristal·lina, diu qui és i qui fou el causant de la seva mort violenta. «Recorda't de mi, que sóc la Pia; Siena em va fer i em va desfer Maremma; la manera com això passà, la sap aquell que abans m'havia donat l'anell de l'esposori.»
Poques vegades el nostre poeta arriba a tal meravella de concisió i de transparència i al mateix temps de perfumat misteri!
«La Pia», Pia de' Tolomei, segons Pietro Dante, l'Anonimo Fiorentino i Benvenuto d'Imola, fou filla de Siena, de l'antiga família dels Tolomei, i maridada amb Nello, o Paganello, de' Pannocchierschi, senyor del castell de la Pietra, a Maremma, i de molts altres castells. L'any 1277, va ésser podestà de Volterra; de Lucca, l'any 1313, i l'any 1322 encara vivia, perquè en tal època va fer testament.
Sembla que, ja sigui perquè Nello cregués la seva dona infidel, o amb més seguretat, pel desig de poder contraure noves núpcies amb Margarida Aldobrandeschi, vídua dues vegades i amb el tercer matrimoni anul·lat, va conduir Pia al seu castell de la Pietra, a Maremma, i la féu morir. Algun comentarista, com Iacopo della Lana, diu que no se sap de quina manera es produí la mort, i afirma que fou enterrada secretament. L'Anonimo Fiorentino diu que Nello la va fer tirar per la finestra dins d'una vall profunda; l'executor seria un criat de Nello, Benvenuto d'Imola conta el mateix i concreta que el botxí de Pia fou un tal Magliata di Piombino.
Caldrà arribar a la tercera cantica, és a dir, al Paradís, per comprovar si en cada cinquè cant apareix una dona d'aquelles que no oblidaràs mai més, de la mateixa manera que els cants VI estan dedicats sempre a la política. De moment, Francesca al V de l'infern; Pia al V del Purgatori. Podria molt ben ser, per què no, si Dante ens ha demostrat abastament que li va tot això de comptar i quadrar, que sembla un mig bruixot, etcètera. En tot cas, i com deia l'altre dia en Comadira, aquestes coses, que donen una gran plaer mental, no tenen cap mena d'importància. La qüestió és que me'n recordaré sempre més, de la Pia, m'ho veig a venir.
ResponElimina