L'Avern de les Tanxugueiras & Rayden

        

Això d'avui em costarà molt de justificar. Tot ve de l'enrenou que s'ha format aquesta setmana amb motiu de l'elecció del representant d'Espanya a l'Eurovisió. No és que l'assumpte m'interessi especialment (gens, de fet); fins i tot estava convençuda que la pantomima aquella del Ruayomini, trua puan | YunaitetKindom, zre points ja feia dies que havia passat avall, la veritat. Doncs es veu que no, que encara dura. Total, que van muntar una mena de gala a Benidorm per escollir la representació espanyola al festival, i el públic (amb veu i vot) va dir una cosa...i el jurat en va decidir una altra. El debat ha arribat fins i tot al Congrés dels Diputats. En fi, tot distreu. De tot aquest embolic, l'únic que m'ha cridat l'atenció, per culpa, sens dubte, de la meva condició galaica, deixeu-m'ho dir així, és que la voluntat popular havia triat guanyadores unhas paisanas (cantant en gallec, per a més inri) i, és clar, immediatament vaig voler saber qui eren aquestes noies; era inevitable. I així és com, polèmiques eurovisives a banda, he anat a parar a l'Averno de les Tanxugueiras, que no és el tema que presentaven al festival, consti. Sí, ja ho sé: aviam si cada cop que surti l'infern hem d'acabar en Dante, em direu ara, carregats de raó. Però és que, escoltant atentament la lletra, tota aquesta ràbia, tota aquesta còlera cega i desfermada, que riu-te'n de la famosa (i funesta) ira d'Aquil·les, doncs re, que no m'ha quedat altre remei que enviar les Tanxugueiras al cant VIII de l'Infern, al pantà fangós dels iracunds, no sé si el recordeu, una miqueta abans d'arribar a les muralles de Dite. I allà les he deixades, rebolcant-se en el llot.