La vall dels prínceps negligents

JOSEP MARIA DE SAGARRA
Comentari al cant VII (del Purgatori)
A: La divina comèdia. Comentaris i traducció de l'italià de Josep M. de Sagarra. Quaderns Crema, 2019.

Tota aquesta visió dels magnes esperits en la vall florida és una joia insuperable de poesia dantesca. Pensem en la simplicitat i la gràcia amb què són evocats els personatges; quin realisme, i quin decorativisme; quina punta d'humor i quin perfum de grandesa! Pensem com el Dant resol la psicologia i la moral d'uns personatges que a qualsevol altre escriptor se li endurien volums d'adjectius i d'admiracions. Aquest jardí estilitzat, on canten la Salve reis i emperadors que no s'escapen de tenir un «gran nas» ni de decantar la galta sobre la mà, i que són vistos dins del cristall d'un somni, però al mateix temps amb un realisme inexorable, em fa pensar en les pintures de Benozzo Gozzoli o de Pietro della Francesca, en les quals la malícia i la ingenuïtat, la ponderació i la fuga, mantenen el més pur equilibri.