La Circe-sirena de Dante

Miquel Barceló

LLUÍS AHICART GUILLÉN
«La Circe-sirena de Dant»
Al Blog: De Troia a Ítaca
12|7|2014

 

«Io son», cantava, «io son dolce serena
che ‘ marinari in mezzo mar dismago;
tanto son di piacere a sentir piena!
Io volsi Ulisse del suo cammin vago
al canto mio; e qual meco s’ausa
rado sen parte; sì tutto l’appago!»

Purgatorio, XIX, 19-24

em vingué en somnis una dona balba,

guerxa dels ulls, i amb peus i cames torts,

mans sense dits, i pell sense color.

Jo la mirava; i com el sol reanima

les membres freds i entumits per la nit,

el meu esguard, igualment, li soltava

la llengua, feia que es posara dreta

en un moment i, a la cara apagada

li tornava el color que vol l’amor.

Quan ja pogué parlar sense entrebancs,

es va posar a cantar tan bé, que jo

me n’hauria apartat amb molta pena.

«Sóc», cantava, «sóc la dolça sirena

que en la mar esgarria els mariners;

tan gran és el plaer dels que m’escolten!

Amb el meu cant vaig desviar Ulisses

del seu vagarejar; i el qui ve amb mi

l’encise tant que rarement se’n va!»

Purgatori, XIX, 7-24

Traducció de Joan F. Mira (2000)

I feia així: «Jo sóc la dolça sirena

que esgarrio en el mar els mariners,

tant de l’irresistible goig sóc plena!

…..D’Ulisses desviava els rems lleugers

amb el meu cant, i qui al meu pit s’aboca,

tant li plau, que no el pot deixar mai més.».

Traducció de Josep Mª de Segarra (1947-52)

Deia el seu cant: —Só una sirena dolça,

…i els nauxers de llurs rutes esgarrio:

…tan abundosa sóc de plers gaudibles!

Amb el meu cant jo fiu torçar a Ulisses

…el seu camí; i ben rarament se’n torna

…qui amb mi se’n ve: talment de goigs l’empleno!—

Traducció de Narcís Verdaguer Callís (1918)

Cantava: Io son la dolça Serena,

Qui’ls marines mig de la mar sinay:

Tant son de dolç plazer á sentir plena.

…Io Ulixes volté del camí lay

Al meu dolç cant: é qui ab mi s’ausa

Si’n tot li plag tard; se’n pertira may.

Traducció d’Andreu Febrer (1429)