Als marges

ELENA FERRANTE

«La costella de Dant»

A: Als marges. Converses sobre el plaer de llegir i escriure.

Traducció de Pau Vidal. La Campana, 2022

La Comèdia em va semblar un parany extraordinari, parat a consciència i amb dedicació. Encara avui soc del parer que al llarg dels darrers set-cents anys cap autor ha estat capaç de transformar la viva i estudiosa anàlisi del seu temps, i la memòria encara més estudiosa dels papers del passat, en una gàbia tan atapeïda de la vida de tothom i alhora tan individualment orquestrada, tan apassionadament personal, tan minuciosament local i universal. Una persona generosa de mena em va esmentar Proust i vaig provar de donar-li la raó. Però no me'n vaig sortir.

La cola màgica em va semblar, ja des de les primeres lectures de tants anys enrere, la identificació. A la meva llista essencial de lectora amb tirada a escriure s'hi consigna aquest do com el més sorprenent de Dant. 

[...] La capacitat de Dant de dislocar-se en l'altre, tot i repenjar-se en el jo autobiogràfic amb els seus límits constitutius, em deixava bocabadada. El secret de la seva llengua enèrgica, capaç d'engaltar expressions sintètiques fulgurants, sovint tan expeditives que captaven i fixaven l'altre en un gest fugisser, un posat carregat de sentiments i ressentiments amb prou feines perceptibles, em semblava sobretot producte de la identificació. Una descripció dantesca no és mai una descripció i prou, sinó un trasplantament d'ell mateix, un salt velocíssim del cor (pocs segons) de dins cap a fora. I alguns diàlegs, com més espessos, més fets de rèpliques de mig vers, són una mena de repartidora frenètica de parts en discòrdia. Salts de dintre seu cap enfora, motivats per la comprensió (ben bé en el sentit de copsar assimilant) de tota cosa, d'allò animat i d'allò inanimat, de l'error i de l'horror...