No queda res més per contar

Calpurnio

JOAN F. MIRA
Odissea, Homer. Proa, 2012.
Resum Cant XXIV

El poema ha arribat al final de la narració, la qual s'acabarà amb un darrer enfrontament, que els déus aturen, i amb la pau civil que els déus imposen. Realment, no quedava res més per contar. Però abans de l'última escena l'autor encara fa una petita síntesi o recapitulació per boca d'un dels pretendents morts, que han baixat immediatament a l'Hades. Allà, prèviament, Agamèmnon recorda una altra vegada la seua pròpia mort per la traïció de la dona, i descriu amb enveja els funerals gloriosos d'Aquil·les, caigut en la guerra. Així, l'Odissea ha servit també per a recordar-nos allò que la Ilíada no conta: el retorn d'Ulisses, però també el d'Agamèmnon i el de Menelau, i la glòria d'Aquil·les després de mort. Després, la narració torna al seu protagonista, que arriba a la masia del pare i el troba cavant la terra, trist i mal vestit. És ben interessant que l'escena del darrer i definitiu retrobament, amb el pare, siga l'única de tot el poema associada al treball del camp, als conreus i als arbres: uns bancals ben treballats, la pau rural de la masia, són el contrast de totes les turbulències passades, en la guerra, en la mar i a la ciutat mateixa. En tot cas, l'heroi no pot evitar una última història fictícia, fins i tot davant de son pare, abans de fer-se reconèixer. Mentrestant, a Ítaca, els parents dels joves morts pensen al seu torn en la venjança, i una tropa armada es dirigeix al mas de Laertes, encapçalada per Eupites, pare d'Antínous, el més destacat dels pretendents morts. Quan arribarà el combat, serà Atena mateixa qui dirigirà la llança de Laertes (rejovenit i feliç), tal com havia dirigit tantes vegades la de Ulisses. Però Zeus i Atena, abans que hi haja una altra matança, aturen ràpidament la batalla i, en conclusió, «es concertà entre tots ells un gran pacte de pau duradora, / obra de Pal·las Atena, la filla de Zeus portaègida».