El Cant I de l'Infern de viva voce

 


Comentaris

  1. Ara em pensava que entraria aquí i trobaria un munt de comentaris...

    —En Gassman està superafectadíssim, en fa un gra massa
    —No em toquis en Gassman, ni se t'acudeixi!
    —Ai, sí, Vittorio D-R-A-M-A-T-I-C-O-O-O-O-O
    —I en Benigni, que me'n dius, si no sembla ell, tan contingut, tan sobri, recitant de memòria
    —Doncs jo he fet una clapadeta amb en Sermonti aquest, va lent com un cargol
    —A mi el que més m'agrada és en Josep M. Pou, de tros, l'única pega que li trobo és que té un dialecte toscà estrany. Sembla català.

    Però el silenci també és maco.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda,
      Reconec que a mi m'agrada molt com recita Roberto Benigni! És meravellós!
      El Pou també força, però, pel meu gust va una mica ràpid... ep! Serà per gustos! ;)

      Elimina
    2. Hola, Gemma, benvinguda!
      Jo soc molt d'en Gassman des que, l'estiu de l'any 1984 (1984!!!!), vaig veure un seu espectacle al Grec, a Barcelona, Non essere, not to be, ne pas être, es deia. Però haig de reconèixer que en aquest cas també em quedo amb Benigni.

      Elimina
    3. Jo també sóc una incondicional de Vittorio Gassman. Quin espectacle devia ser veure'l en directe!

      Elimina
    4. Jo era molt jove, i francament impressionable. I carai, si em va impressionar. Si no sonés tan taaaaaaaan, fins i tot diria que em va fotre una sotragada que em va canviar la vida.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars